L’església de Sant Llorenç  
  Entorn del 1050 a Maçanet es va construir una parròquia amb la seva església romànica dedicada a Sant Llorenç; fet important per la història del poble. Des de l’exterior, a l’absis, veiem tres èpoques diferents. Al centre a baix, l’estructura primitiva de pedra en forma d’escaire simulant unes pilastres que aguanten una cornisa – on es recolzava la cornisa– i a sota uns arcs decoratius. Anys més tard es va ampliar (cos rectangular sense la corba de l’absis) i a la dreta trobem la sagristia del s. XVII.
Per sobre la nau hi ha unes golfes, construïdes per evitar degoters i que s’utilitzaren de defensa quan l’església es convertí en fortalesa; per això trobem les espitlleres de vigilància i protecció. A la façana sud hi ha la porta d’entrada sense decoració; a l’oest, la casa rectoral.
El campanar sobresurt i s’hi pot accedir per una escala de cargol; té forma rectangular acabada amb piràmide, les cares de la qual tenen dos finestrals per col•locar-hi les campanes.
Dins l’església trobem una nau principal amb uns pilars adossats que suporten els arcs, donant varietat a les parets i a la volta.
Podem venerar la Mare de Déu de Cabrera (imitació en alabastre de l’original del s. XIV); dins la sagristia trobem uns retaules del s. XVIII de Sant Llorenç molt ben conservats, i no ens podem perdre la pica baptismal i la creu gòtica de l’altar major. Quan sortim hem de mirar la làpida sepulcral de Simó de Trilla (1334) amb l’escut de llur llinatge i la imatge de Sant Llor
enç.
Cal destacar que, des de la parròquia, es fan les benediccions de Sant Antoni, Sant Cristòfol, el dia de Rams i la processó de Divendres Sant.
 
     
 
Clica la fotografia per ampliar-la